El Tribunal Suprem declara nuls determinats preceptes de l’impost sobre terrenys urbans


El passat dia 11 d’octubre del 2019, la Secció 2a de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va dictar una sentència en relació amb un recurs de cassació interposat per l’Ajuntament d’Alcalá de Henares, en la quèe es debatia la desestimació de la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts a causa de la liquidació de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant, “Plusvàlua”). En la mateixa es declara la retrotracció de les actuacions perquè el Jutjat d’Instància pugui dictar una nova sentència tenint en compte les consideracions fetes pel Tribunal Suprem. El Tribunal entén que no s’ha permès al subjecte passiu de la Plusvàlua poder acreditar que, de facto, no ha existit un increment en el valor del terreny que produeixi la meritació de l’esmentat impost. Amb anterioritat, concretament el passat mes de maig de 2017 (el Tribunal Constitucional) i juliol de 2018 (el Tribunal Suprem), ja s’havia analitzat aquesta situació pels esmentats tribunals però és ara amb aquesta sentència d’11 d’octubre de 2019 on es forma jurisprudència, estipulant el següent: “Fixar com a criteris d’aquesta sentència, que la interpretació de l’article 104 de l’TRLRHL, en relació amb els articles 107.1, 107.2 a) i 110.4, atesa la declaració d’inconstitucionalitat que per a aquests tres últims preceptes […] i 109 de el mateix text legal, determina la inexistència de fet imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana quan l’interessat acrediti la inexistència d’un augment real de la valor del terreny en la data de meritació de l’impost.” En conseqüència, aquesta sentència permet que l’obligat tributari pugui provar davant l’Administració municipal la inexistència d’un increment real del valor del terreny entre el moment d’adquisició i la seva alienació.

Ver fuente